EXERCICI: QUINES REFLEXIONS EXTREUS?

Reflexions

La reflexió que podem extreure aquí és la sensació compartida que hi ha quant a la participació de les estudiants a classe. Es reconeix que solen ser «més tímides» i que costa: «Busques tenir seguretat en tot el que dius i t’arrisques a què et jugin o et facin algun comentari». Noten que hi ha una tendència en què les noies són més insegures ena quest sentit. La composició del grup-classe o dels grups o la personalitat són factors a tenir en compte.

Reflexions

Elles expliquen que, depenent del grup, «no es tenen en compte les mateixes idees o no tens el mateix valor o credibilitat que altres membres», a més d’enfrontar-se a prejudicis: «Sempre tens primer la inseguretat de veure a qui et toca i has de demostrar seguretat».

Els estereotips i l’establiment predeterminat de rols o normes de comportament es poden fer presents en aquests entorns d’aprenentatge.

Reflexions

Sobre el tractament rebut, les estudiants afirmen que «depèn de les persones amb qui estàs». En aquest sentit, un exemple mostrat és la percepció en les dones de tenir menys validesa en opinions sobre aspectes tècnics que sobre aspectes d’organització.

Reflexions

«Tenir el mateix percentatge d’autoritat, que no pensin que per ser dona ets menys vàlida»: és una reflexió interessant que ens fa pensar en què un grup ha de treballar per igual. És obvi que segons quin cas, i en funció del treball, pot haver-hi uns rols i s’assumeixin rols directius o de lideratges. En tot cas, també es fa referència a les habilitats i les destreses que s’ha de tenir a l’hora de treballar en grup: estar obert/a a escoltar, negociar constantment i treballar per igual.

Veiem un cop més que el context social marca el context en l’aula: reconeixen certa por i inseguretat fins que no s’acaben d’instal·lar en el grup.

Reflexions

Respecte a aquest aspecte, dues estudiants expliquen que el més important és que els i les membres de l’equip treballin i hi hagi un ambient d’escolta i de treballar per igual. Tot i això, no cal oblidar que hi ha aquest «treball de formiga» en les tasques més invisibilitzades, que assumeixen normalment les noies, i que és difícil d’apreciar o de reconèixer. Per tant, no cal perdre la vista respecte a això i una proposta seria fer un seguiment més acurat amb distribució clara de rols i equitatius en el sentit que les tasques d’organització no han de recaure sempre en les dones i les tasques tècniques en els homes, que és la tendència apreciada.

Una de les estudiants proposa, per exemple, evitar fer grups únicament de noies i únicament de nois, i fer composicions mixtes. Això ens fa pensar que hi ha moltes maneres de crear grups. La més habitual és l’elecció lliure, però també es poden fer per coneixement o per habilitats. Així mateix, si és necessari, es poden establir diferents requisits per garantir la composició mixta. Per tant, aquesta reflexió ens serveix per qüestionar-nos la manera de crear grups de treball en una aula.